cAP és un dels indrets més emblemàtics de la Costa Brava. Situat al punt més oriental de la península Ibèrica, destaca pels seus paisatges de roca esculpida pel vent i el mar, les cales salvatges i una energia natural única. Per això, són molts els que es pregunten quin és l’origen del nom “Cap de Creus”. En aquest article exposarem les diverses toeries al voltant del seu nom:

“CAP DE QUERS”

Una teoria molt coneguda diu que “Cap de Creus” prové de “Cap de Quers” —és a dir, cap de roques—, en referència al relleu pedregós tan característic de la zona. Tot i que és una hipòtesi molt estesa, mai no s’ha pogut demostrar del tot. Així, coexisteix amb altres possibles orígens que descobrirem a continuació.

“CAPUT CRUCIS”

A més a més, altres documents antics, com un del comte Hug d’Empúries de l’any 1030, es refereixen al lloc com a caput crucis (“cap de la creu”). Aquesta referència podria estar relacionada amb una creu erigida a la zona per substituir alguna figura mitològica o religiosa.

“CAP CREUX”

Amb els anys, el nom va anar variant: Cap de Quers, Kapdekiers, Cap de Chiers, Cap Creux… Aquest últim, en francès, vol dir “buit”. Això dona peu a una altra teoria interessant.

Segons alguns, aquest “buit” faria referència a la Cova de s’Infern, una espectacular formació natural dins del mateix Cap. Aquesta crea un joc de llums màgic quan hi entra el sol. Potser aquest element peculiar feia que els antics navegants identificassin aquest tros de costa com a “Cap Buit”. Sens dubte, un lloc ple de simbolisme i misteri. Però d’aquesta cova, ja en parlarem més endavant.

Avui dia, el Cap de Creus continua captivant per la seva bellesa indomable, la seva riquesa natural i la seva història carregada de llegendes i interpretacions. En resum, és un indret únic.

Des de Motonàutica Manel, us animem a descobrir aquest lloc des del mar. Apropar-s’hi en barca, vorejar les seves parets escarpades i entrar a racons com la Cova de s’Infern és una experiència que no oblidareu.